diumenge, 23 de novembre del 2014

EL RECURS DE L'AUTOEDICIÓ.

Article enviat a S'Ull de Sol, novembre 2014, per a la seva publicació.

És ben sabut que tots els que intentam escriure tenim l’esperança que un dia ens publiquin. Però, no ens anganem, per a gent com jo la publicació clàssica és pràcticament una utopia.
   Què pot fer, idò, un autor novell, poc conegut, gens mediàtic i sense padrins per arribar a veure la seva obra publicada? Amb tota seguretat hi ha dos factors primordials. Per un costat, no hi hauria ni que dir-ho, la qualitat de l’obra, açò és fonamental. Però, per una altra banda, també s’ha de tenir la sort de ser al lloc adient en el moment adequant. I aquesta sort la tenen molt pocs. Potser els millors? No n’estic tan segur.

   Per a la resta, per a escriptors com jo, normalets, vulgars o potser directament dolents, ens queda un recurs que, de cada dia més, s’està posant de moda i que té prou èxit: l’autoedició. Llavors, és clar, has d’esperar que algú et llegeixi, i que pensi que vals la pena. Si tens sort, potser una editorial s'hi fixarà o un agent literari que cregui que pot treure de tu alguna cosa més que no maldecaps.
  I no estic rallant de res que no conegui. Jo ho vaig fer, açò d’autoeditar-me, amb la segona part d’Honderos de la Menor (a Bubok). I ara hi he tornat a caure (a SB&ebooks). Però, vés per on, per una vegada he tingut sort i he trobat algú a qui li ha semblat que la meva obra era prou condreta com per convidar-me a entrar en un projecte arriscat, però molt novedós, anomenat Seebook, un projecte que compta amb l’estaló del Consorci de Biblioteques de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aquesta col·laboració em portarà a presentar la novel·la a Barcelona, i a d’altres indrets de Catalunya, com ara Sarrià de Ter o Figueres. Deixau-me que us digui que Seebook és un nou mitjà pel qual pots descarregar-te una novel·la en format electrònic i, a més, gaudir de material extra. En el meu cas, d’un seguit de fotografies de les localitzacions de la novel·la.

   I perdonau si en algun moment ha semblat que estic fent autopropaganda. No és aquesta la meva intenció. Si us estic rallant del meu cas és, primer, perquè és el que conec, i segon per demostrar-vos que l’autoedició és una solució pels que, com jo, ni tenim nom ni som joves promeses i, tot s’ha de dir, tampoc no som genis de l’escriptura. 




Post escriptum:

   Deixeu-me que afegeixi un pàrraf que no hi era a l'article original. Hi ha gent dedicada a donar suport a gent com jo, persones que tenen per feina (remunerada, és clar) intentar que la teva vida com a escriptor autopublicat segui més fàcil i millor. Jo, en el marc de les presentacions de "La força els anhels" n'he conegut a una d'elles; Mariana Eguaras. Té un bloc molt recomanable on ens parla de moltes de les coses que un autor com jo ha de saber si vol ser eficient i eficaç en l'autoedició de qualitat. Us deixo l'enllaç de la seva pàgina web per si hi voleu fer un ull. Val la pena.

http://marianaeguaras.com/blog/