Article enviat a S'Ull de Sol, novembre 2014, per a la seva publicació.
És ben sabut que tots els que intentam escriure tenim l’esperança que un
dia ens publiquin. Però, no ens anganem, per a gent com jo la publicació
clàssica és pràcticament una utopia.
Què pot fer, idò, un autor novell,
poc conegut, gens mediàtic i sense padrins per arribar a veure la seva obra
publicada? Amb tota seguretat hi ha dos factors primordials. Per un costat, no
hi hauria ni que dir-ho, la qualitat de l’obra, açò és fonamental. Però, per una
altra banda, també s’ha de tenir la sort de ser al lloc adient en el moment
adequant. I aquesta sort la tenen molt pocs. Potser els millors? No n’estic tan
segur.
Per a la resta, per a escriptors
com jo, normalets, vulgars o potser directament dolents, ens queda un recurs que,
de cada dia més, s’està posant de moda i que té prou èxit: l’autoedició. Llavors,
és clar, has d’esperar que algú et llegeixi, i que pensi que vals la pena. Si
tens sort, potser una editorial s'hi fixarà o un agent literari que cregui que pot treure de
tu alguna cosa més que no maldecaps.
I no estic rallant de res que no
conegui. Jo ho vaig fer, açò d’autoeditar-me, amb la segona part d’Honderos de
la Menor (a Bubok). I ara hi he tornat a caure (a SB&ebooks). Però, vés per on, per una vegada he
tingut sort i he trobat algú a qui li ha semblat que la meva obra era prou
condreta com per convidar-me a entrar en un projecte arriscat, però molt
novedós, anomenat Seebook, un projecte que compta amb l’estaló del Consorci de
Biblioteques de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Aquesta
col·laboració em portarà a presentar la novel·la a Barcelona, i a d’altres
indrets de Catalunya, com ara Sarrià de Ter o Figueres. Deixau-me que us digui
que Seebook és un nou mitjà pel qual pots descarregar-te una novel·la en format
electrònic i, a més, gaudir de material extra. En el meu cas, d’un seguit de
fotografies de les localitzacions de la novel·la.
I perdonau si en algun moment ha
semblat que estic fent autopropaganda. No és aquesta la meva intenció. Si us
estic rallant del meu cas és, primer, perquè és el que conec, i segon per
demostrar-vos que l’autoedició és una solució pels que, com jo, ni tenim nom ni
som joves promeses i, tot s’ha de dir, tampoc no som genis de l’escriptura.
Post escriptum:
Deixeu-me que afegeixi un pàrraf que no hi era a l'article original. Hi ha gent dedicada a donar suport a gent com jo, persones que tenen per feina (remunerada, és clar) intentar que la teva vida com a escriptor autopublicat segui més fàcil i millor. Jo, en el marc de les presentacions de "La força els anhels" n'he conegut a una d'elles; Mariana Eguaras. Té un bloc molt recomanable on ens parla de moltes de les coses que un autor com jo ha de saber si vol ser eficient i eficaç en l'autoedició de qualitat. Us deixo l'enllaç de la seva pàgina web per si hi voleu fer un ull. Val la pena.
http://marianaeguaras.com/blog/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada