dilluns, 10 de setembre del 2007

Escrire en Castellà, escriure en català. Artículo publicado en el diaro Menorca el domingo 09/09/2007

ESCRIURE EN CASTELLÀ, ESCRIURE EN CATALÀ

Aquest estiu, mentre carregava les piles a Na Macaret i em recuperava dels estragos de St. Llorenç, vaig llegir un article de l’admirat Pedro J. Bosch, publicat en aquest mateix diari, amb el qual em vaig sentir plenament identificat. De fet, feia temps que volia escriure aquestes línees, però per una cosa o altre mai trobava el moment.
Quan en Pedro J. Bosch comentava que ell mai aniria a la Fira del Llibre de Frankfurt, i que, perquè les avarques li provoquen tendinitis i el gin agrures, es podia qüestionar la seva menorquinitat (si es que ho vaig entendre bé, i si no es així, perdoni Sr. Bosch), quasi em vaig posar a plorar de tant identificat com em sentia. Si quasi estava rallant de jo! Bé, de fet el gin no em fa agrures, pot ser perquè no en bec quasi mai (alguna pomadeta per ses festes sí que cau), i ses avarques, si duen talonet, no em fan mal, però sí que sé que mai aniré a Frankfurt (si no és per turisme, és clar). I és que jo també escric en castellà. Que hi farem!
Jo som d’una generació posterior a en Pedro J. Bosch però la meva formació acadèmica encara va ser íntegrament en castellà. A La Salle, primer d’Alaior i després de Maó, era impensable una altra cosa. I a l’institut el mateix. Per tant, si volies aprendre català t’havies d’espavilar. I no em va quedar altre remei.
Quan vaig anar a estudiar a Barcelona, o ho feies en català o no estudiaves, al manco a la meva facultat (UAB). Per sort era el moment en què s’estava començant a normalitzar l’ús del català, amb la qual cosa els professors eren bastant laxes a l’hora de valorar la qualitat del nostre llenguatge i no comptaven, com fan ara, el nombre de faltes d’ortografia. Si ho haguessin fet jo mai hauria arribat a ser biòleg!
Tal vegada per açò no em vaig esforçar prou amb el català, i encara segueixo escrivint un català-menorquí bastant deficient (açò m’ho han corregit). I per aquest motiu, única i exclusivament per açò, escric en castellà. No ho puc fer en una llengua que no domin totalment a nivell gramatical, amb la qual sé que tindré més errades que encerts, i amb la que el procés de correcció seria molt més llarg que el de creació. Escric en castellà perquè m’és més fàcil,i penso que puc expressar amb més facilitat tot allò que sento i que vull plasmar en els meus escrits.
Però no vos penseu, el meu cap funciona en menorquí. Penso en menorquí i els meus raonaments es fan en aquest idioma. Açò de tota la vida.
Els que em coneixen saben que, encara que visc a Barcelona per motius laborals, el meu cor és permanentment a Menorca, i que els meus sentiments de menorquinitat són els mateixos que pot tenir qualsevol altre menorquí. Per açò em vaig sentir molt identificat amb les paraules de Pedro J. Bosch. Pedro (permet que te tutegi), si no pots emprar avarques posat qualsevol altre calçat, si no t’agrada el gin, beu el que vulguis. Escriu en castellà, si així et sents més còmode, però no deixis mai de fer-ho.
Jo tampoc ho faré. Penso seguir escrivint, sigui en castellà, sigui en català, perquè és el que m’agrada. Penso que qualsevol esforç és vàlid per tal d’afavorir la cultura.