dijous, 2 de gener de 2014

Camins i ubicacions de "La Força dels Anhels"

Com ja he explicat alguna vegada, en les meves estades a Menorca m’agrada recórrer els camins i visitar els espais on es desenvolupa l’acció de “La Força dels Anhels”.
   En aquesta ocasió, pel Nadal, vaig anar cap a ponent per endinsar-me en la història de Cala Morell, a la costa N de Ciutadella. Per arribar-hi (és la mateixa carretera que du a Algaiarens), ja passes per indrets que parlen de la història complicada de l’illa, com el lloc de Torre de Quart i la seva torre fortificada, al costat de la carretera.  
Torre de Quart

   Cala Morell, i més en concret el promontori rocós que s’endinsa al mar al nord de la cala, conegut com el Coll de Cala Morell, no són llocs on na Palònia, en Primer o el Mestre hi facin vida.
Cala Morell des del Coll


Coll de Cala Morell

No hi passen no és pas per anar enlloc, ni el visiten potser el Mestre sí que hi anés en alguna ocasió, però tot l’entorn de la cala té una màgia tan especial que t’encisa. Sens cap dubte, és un dels racons de Menorca on més a prop me trob de la història de l’illa.

    A més de per la seva bellesa natural —paisatgísticament, Cala Morell és preciosa, amb unes característiques geològiques que la fan única a Menorca,
Lloc d'unió de terreny calcari i terreny silícic

la cala és coneguda per l’extensa necròpoli que s’obre al barrancó que la clou.  

Són famoses les seves coves, unes amb columnes excavades a l’exterior, úniques a l’illa, d’altres amb columnes interiors de moltes castes.  
Cova amb columnes esculpides a la façana


Columnes interiors a una de les coves

De coves, n’hi ha de tot tipus, des de les més grans i treballades (com la que acabem d’anomenar), fins a les més simples, les denominades “de forn”, que també són les més antigues, algunes amb restes de mur ciclopi i d’altres sense.
Cova amb mur ciclopi


Cova de forn


L’entorn és preciós i recoman a tothom que visiti Menorca que es deixi endur per la màgia d’aquest racó.
Vista del barrancó on hi ha la necròpoli

No us perdeu tampoc les “capades de moro”, unes cavitats o fornícules excavades a la roca de les que se’n sap ben poc.  
Capades de moro a les parets del barranc



   Menys conegut és el Coll de Cala Morell. O al menys o era fins que no el van començar a excavar. Se sabia que en aquell cap, un promontori rocós que s’endinsa cap a tramuntana, hi havia un antic assentament pretalaiòtic, on s’hi distingien les formes d’unes naus d’habitació i les restes, molt degradades i modificades, d’unes murades destinades a la “defensa” del promontori.
Coll de Cala Morell

   En aquest moment ja en són tres, les temporades d’excavació que s’hi ha fet. Podem llegir a l’article Menorca del 3/10/2013:  
   Es tracta d'un petit poblat ubicat al promontori del cap costaner de Cala Morell que compta amb 13 navetes d'habitació. Segons la codirectora de l'excavació, Montserrat Anglada, al jaciment van poder arribar a viure entre 50 i 60 persones. Els habitatges de pedra s'articulen en torn a dues petites basses, amb la hipòtesi que fossin dipòsits naturals d'aigua. Aquesta havia de ser necessària per uns pobladors, que segons els arqueòlegs, habitaven aquest lloc inhòspit, defensat per una murada i l'istme natural que separa el cap de la terra ferma. «Existia la idea de que el període pre-talaiòtic va ser una etapa sense grans conflictes, però l'aparició de jaciments fortificats com aquest donen a entendre el contrari: hi havia un interès per defensar-se, i no del mar, sinó de la terra ferma, ja sigui per augment de població o per conflictes relacionats amb els recursos que avui dia són difícils de determinar», comenta l'arqueòloga. Explicar el motiu d'aquest aïllament defensiu i com vivien aquests pobladors de la prehistòria menorquina és l'objectiu del Projecte Entre Illes. En les dues campanyes anteriors els arqueòlegs han deixat excavada i restaurada la naveta nombre 11 i amb la present campanya enllestiran l'excavació i restitució de la nombre 12.
   Les datacions de Carboni 14 han determinat que el poblat va ser habitat devers el 1.600 AC fins el 1.200 AC. S'han trobat fragments de ceràmica i de fauna, a partir de la qual es determina un alimentació carnívora (boví, cabrum, porcí i oví), amb nul·la dieta procedent del mar. També molien blat. Els pobladors residien a una zona inhòspita fiblada per la tramuntana, en dures condicions. De què es volien aïllar i defensar? Els arqueòlegs cerquen la resposta.
Nau excavada el 2013

Nau excavada el 2012

Base de molí

Possible dipòsit d'aigua

Nau vista des de costat mar
Baixada de l'assentament cap a la cala


Tanta és la història que hi ha enterrada en aquest lloc, que no vaig tenir més remei que aprofitar-la per a instal·lar-hi  uns dels secundaris de “La Força dels Anhels”: els Nouvinguts, una nissaga d’homes de mar que, expulsats de les seves terres a la Mediterrània oriental per altres pobles més forts, no tenien més remei que recórrer les noves terres de l’occident mediterrani (que aleshores s’estaven començant a colonitzar) per sobreviure i, potser, fer-hi fortuna.
   Els Nouvinguts (mai sabrem d’on venen realment) apareixeran com a els responsables de l’assalt a Platja d’es Riu (pels illencs, seran “els esperits del mar”), però el Mestre de seguida va tenir clar que aquells que: “havien atacat la cala, ho havien fet des del mar. Però quina mena de desesperats podia haver-hi, en aquella illa? Homes de mar a la recerca de ventura? Ell coneixia pobles —sobretot de les illes del Mar Interior— que navegaven de costa en costa, empesos per altres que els havien expulsat del seu país. Els havia vist als mercadals on venien el botí de les seves rapinyes, sobretot esclaus. Eren perillosos, aquells homes. 
   Un tapall romput i les marques d’unes quilles sobre l’arena l’acabaren de convèncer.
   Després, apareixeran a les pors d’en Primer quan el Mestre comenci a dominar el ponent de l’illa a sang i fetge: “Ningú no podia aturar l’avanç del Mestre, els va dir. A més, amb els Nouvinguts, encara tenien més força; feien por, aquells homes.
   Els veurem quan el Mestre avanci cap a llevant: “El capdavanter del Vigilants, el mateix de Platja Blanca, se li havia agenollat al davant; l’acompanyava un dels Nouvinguts, un home pèl-roig i escabellat, el qual no mostrava cap signe de submissió. Els ulls negres del Mestre, tan vius com sempre, se’ls hi van clavar. Ell sabia que Vigilants i Nouvinguts, un cop més, rivalitzarien per acontentar-lo. Els Vigilants l’adoraven amb una devoció indestructible; eren fanàtics, el seu exèrcit de fidels. Per contra, la fidelitat dels Nouvinguts l’havia comprat gràcies a la terra que els havia cedit, i als botins dones, bàsicamentque obtenien dels saquejos.”
   Finalment, sabrem més d’ells quan el Mestre comenci a veure traïdories per tot: “els Nouvinguts, maleïts traïdors!... Potser no en tenien prou amb la Redossa del Nord i el seu fortí rocós? Tenien menjar, i dones, i fins i tot un port per les seves naus desastroses. Si ni tan sols no havien sabut vèncer una colla de camperols! Com gosaven d’enfrontar-se-li? Ah, els traïdors, eren com les rates, ho infestaven tot. I ell ja en coneixia massa, de rats traïdors, i no els suportava. Amb els Vigilants, el seu Exèrcit dels Fidels, n’havia tingut prou per reduir-los.”
   És en aquest Coll de Cala Morell (al llibre, la Redossa del Nord) on el Mestre hauria assentat als Nouvinguts,
Cala Morell des del Coll

en els mateixos hàbitats naviforms que ara s’estan excavant i amb la murada que, en la meva ficció, haurien aixecat els Nouvinguts per defensar-se dels homes del Mestre.
Assentament que mira a nord


Restes de murada a la pujada al Coll

Es demana l’article del Menorca de què volien defensar-se els pobladors d’aquell lloc tan inhòspit, idò jo els dono una solució, segurament tan “fantasiosa” com qualsevol altra.
   Quan properes excavacions, i la historiografia conseqüent, donin més pistes, potser hauré de refer la meva ficció (o no, que les ficcions són açò, ficcions, i com a tals són totalment lliures). De moment, però, la meva història podria fins i tot ser versemblant.