dilluns, 29 de juliol de 2013

Col·lecció particular, d'Esperança Camps

Esperança Camps és una periodista i escriptora (o al revés, com ella vulgui) que viu i treballa a València, però és menorquina, de Ciutadella, i se li nota que ho és, de menorquina. Ben prou.
L'autora

He de reconèixer que no havia llegit res, d’Esperança Camps, però el primer que he llegit, “Col·lecció particular” (Ed Moll, 2012), m’ha encantat. Es tracta d’una novel·la curta que, quan l’has acabat, se t’ha fet encara més curta. Té un ritme narratiu que no decau en cap moment, intens i que t’atrapa, i les veus, la de Xavier, la de Paula, les de Remei, Ona i Àgueda, s’entremesclen d’una manera tan natural que en tot moment, malgrat els canvis de punt de vista, mai no et perds. Sí, els canvis de punt de vista són constants, i sense cap mena de separació espaial, la qual cosa demostra que, ben portada, la concatenació de veus directes, els diàlegs lliures, donen dinamisme enlloc d’entorpir la narració.   Qui no ha gaudit de l’estil del mestre Cabré? Doncs, això
Portada de "Col·lecció particular", d'Esperança Camps
.
   Malauradament, a aquesta novel·la li falla la portada (mireu la foto adjunta). Sí, és una llàstima que la Moll sigui tan austera (per dir-ho d’alguna manera suau) en les seves edicions. I és que la portada, tota la presentació de la novel·la, és plana, sense cap tret que cridi l’atenció del possible lector. I és una llàstima, perquè l’estil actualíssim d’Esperança i una temàtica que també ho és, d’actual (la corrupció política i empresarial), mereixerien una portada atractiva, una presentació que et dónes ganes de comprar-la.
Deia que Esperança Camps no ho pot amagar que és menorquina, si és que en algun moment ho ha intentat, cosa que dubto. Tot el seu català està farcit de accepcions menorquines que, de vegades, val a dir-ho, sobten en boca de protagonistes valencians que se relacionen amb Menorca únicament pels seus estiuejos fornellers. Com m'han fet saber --gràcies Bep Joan--, la utilització del possessiu "seua" enlloc de "seva" és una altra de les paraules "ciutadallenques" d'Esperança Camps. 
   Repeteixo que no havia llegit mai a Esperança Camps fins que no he llegit aquest “Col·lecció particular”, i he de dir que m’he trobat tan a gust amb el seu estil, amb els seus fillets i filletes, amb les seves al·lotetes, amb els seus bòtils trasplantats a terres valencianes, amb el seu estil directe i brillant, que segur repetiré.
  

   

3 comentaris:

Bep Joan ha dit...

Bona reflexió sobrel llibre. Hi estic ben d'acord. però permet-me puntualitzar-te.

Crec, (i n'estic gairebé segur) que n'Esperança Camps no utilitza el pronoms i adjectius (seua, teua, meua) que utilitza l'autora no els inclou com a formes valencianes sinó com a "ciutadellenques". L'al·lusió que fas d'aquest ús com a pròpia de la part de llevant, no és correcte, és al revés. És només a Ciutadella on s'empra aquesta forma "seua, teua o meua"; a la resta de Menorca és "seva, meva i teva". De fet, el novel·lista Pau Faner (natural i resident a Ciutadella)també acostuma a utilitzar aquesta forma 'ciutadellenca en els seus escrits.
Salut.

Pep ha dit...

Gràcies per la puntualització, Bep Joan, tens raó. Ho he estat comprovant i, sí, és com tu dius.
Segurament el meu error ve del fet que a València s'empra aquesta variant.

Permet-me que refaci l'entrada segons el teu comentari.

Bep Joan Casasnovas Mascaró ha dit...

Gràcies a tu Pep per oferir-nos coses que ens agraden