dissabte, 15 de maig del 2010

CAMÍ DEL FESTIVAL

L’endemà, la matinada arribà carregada d’humitat, com han de ser els dies d’inici de tardor. Les boirines emblanquinaven els volts de Balariash i, mentrestant, la claror feia esforços inútils per escolar-se entre els cúmuls que omplien el cel. Aquells nivolats enormes anunciaven l’arribada de turmentes, alhora que un oratge feble bufava sostingut des de gregal. Aquell era el temps que li agradava al déu Consort; era quan s’humitejaven els aixeregats camps illenc després dels sufocs de l’estiu, i s’iniciava la fertilització que els duria al renaixement primaveral, l’estació de la Mare. Però si tot eren bones senyals per al camp, ben bé no ho eren per als que estaven a punt de partir cap el centre de l’illa, fins el peu del Turó Sagrat. Si els nívols descarregaven com semblava que ho volien fer, els camis s’omplirien de bassals i el fang argilós se’ls enganxaria als peus, i tots, homos i animals, arribarien al pla del Festival bruts i cruixits. Abans d’iniciar-se les proves, haurien de fer net les bísties, adecentar-les pel mercat. Perquè, com deia en Mèlkish, les bísties són com les dones: primer t’entren per l’ull i després les tastes. A ell li agradaven ben joves i polides, bísties i dones.
En Bàlash, ben allunyat del que pensava son conco, aixecà la vista i no veié al cel res que l’inquietés, ni cúmuls ni boirines. He dormit ben pla, pensà el jove. I ara es trobava disposat a tot. La fresca de la matinada el reviscolava i la humitat el deixondia. I és que, després dels patiments per recuperar-se, l’esperit del jove s’havia encalmat. Es sentia en perfectes condicions per afrontar qualsevol cosa.
Malgrat ser tant prest, tothom ja es movia. Empentes i corregudes dels més joves, crits i xiscles esgavellats; i, per damunt de tot, la veu autoritària de sa mare que posava ordre. D’entremig del desgavell, gorgí en Balèrish.
—Bàlash, em deixaràs dur en Bàrcaj? Me’l deixes? —Era la tercera vegada que li demanava.
—No siguis cansat. Del que t’has de cuidar és de no deixar-te res. Les fones, les duus?
—I ara, per què m’ho dius, açò? No les veus, o què? —El petit s’assenyalà el cenyidor d’on n’hi penjava una; una altre era enrevoltada al braó—. Com vols que me les deixi? —Però Balèrish s’havia encaparrat, així que insistí—: Me’l deixes o no?
Fou sa mare qui posà fi a la discussió.
—Prou, Balèrish! No siguis cansat. Vés i ajuda als pastors.
I en Bàlash no pogué fer una altre cosa que riure davant la cara d’indignació de son germà. El despedí amb un copet al cap i li va fer senyes de que després rallarien. Com era aquell fillet! Carregats de feina com estaven i ell preocupat pel falcó.
I és clar que se’l deixaré, si ja és més seu que meu. A més, sense el falcó, tindré més llibertat de moviments. Menar les bísties no serà gens fàcil. I, qui sap?, potser em puc atracar fins on vitaja ella...
Quan el sol hauria d’haver trencat les boires de la matinada, encara no se’l veia per aumon, clos com estava rere muntanyes de boires grisses. Però, sense fer cas d’aquestes nivolades, la família Bàlar es posà al front de l’expedició de Balariash; els seguia gairebé tot el poble. I per encapçalar-la se’ls uní en Mèlkish, amb sa dona i els fills.
—Se’t saluda, Katis, dona de mon germà.
—Se’t saluda, Mèlkish, germà de mon marit.
Complerts els protocols, la llarga filera d’homos, bísties i ramats inicià el viatge. Els petits, en Púnish i en Balèrish entre ells, s’entremesclaren amb la gentada per trobar-se amb els amics. El petit lluïa amb orgull el falcó encaputxat sobre el puny esquerre. I ben amunt que el duia, per a que tothom el veiés, per molt que la rapinyaire li adormís el braç de tant com pesava. Per altre banda, en Bàlash i en Kàstysh tenien prou feina amb els muls i no retrobarien ni amics ni germans fins arribar al lloc d’acampada, uns replanets dessota la Roca del Gegant.

4 comentaris:

està escrit ha dit...

Aquest nen, en Balèrish, em té el cor robat... Què t'he de dir? Molt bé, com sempre. Pensant en el qüestionari del personatge!

Unknown ha dit...

jajajaja...
Potser ahir ja en vasconeixer molt, del personatge...

està escrit ha dit...

Ho saps per les classes, que del personatge s'ha d'intentar saber tot: què sent, perquè actua com ho fa, què li agrada, què no... Així que entèn que he de fer una recerca exhaustiva.

Unknown ha dit...

Torno a riure...
Prepara, idò, el qüestionari. Però vigila, que ja saps que tot allò que es diu pot ser emprat en contra de l'acusat. I això, l'enqüestat, també ho sap.