dissabte, 3 d’abril del 2010

EN PÚNISH REMUGA



Balariash (Sa Torre d'en Galmés) des del raval de migjorn. Foto d'en Joan Gómez. N'és prohibida la reproducció sense permís de l'autor.

Sis serien els joves que representarien a Balariash, i sis més de cadascuna de les sis principals poblacions bàlar: Màrish, Tàrbash, Kóstash, Atalash, Tealash i la mateixa Balariash. Els llogarets, els casats rurals, el munt d’assentaments agrícoles més petis i els diversos fortins defensius, serien representats per ells. Així, idò, l’enclavament d’Ialash, històricament amb un marcat caràcter bèlic, aniria amb Balariash i Jàmash, l'agrícola, seria representada per Kóstash. Açò, pel que fa als bàlar. Perquè per la banda nurair succeïa el mateix. Sis poblacions representants i sis joves per cadascuna d’elles. I així des de sempre. No feia gaire, però, s’hi havien afegit els septentrionals, els nortenys, com tothom els hi deia. I, perquè tot quadrés, s’havien cercat sis enclavaments, la qual cosa no fou gens bona de fer, però finalment s’havien trobat; encara que l’assentament que dominava i d'on sorgien els millors joves de tramuntana era, sense cap dubte, Sannir
En Hàntish, com a bon mestre foner, coneixia a tots els participants i, per açò, havia dipositat grans esperances en els seus. Potser aquell al·lotot nurair; com és deia? Balnoséquè... Maleïda memòria, que ja li jugava malifetes. És igual, sé que guanyarem. N’estic convençut.
—I, ara, prou de discursos. Recolliu les fones i cap a ca vostre.
I els joves es van dirgregar. El grupet d’en Bàlash, del que formaven part els germans i el cosí en Kàlish i el seu inseparable amic Bórash, començaren a fer camí. Mentrestant, comentaven el discurs del mestre.
—Cada any el mateix! Començ a estar fart de sentir-lo —i en Kàlish li va dirigir un somriure de complicitat al seu amic de l’ànima—. Quan li toqui en Balèrish, ja no se’l creurà. I li haurà tret les ganes de participar! Eh, marrec, que hi dius?
—Mai! —replicà en Balèrish ple de convicció—. A més, faig comptes guanyar, com en Bàlash!
Tots van trencar a riure amb ganes. La vehemència que hi posava en tot allò que deia i feia contrastava amb la seva mida. No de bades era el petit del grup i, per açò, tots es creien amb el dret de gastar-li bromes.
—Deixeu-lo, que ja és hora de recollir les eines. —En Bàlash, sense ganes de discussions inútils, va interrompre la resposta d’en Bórash, a bon segur amb ganes de gresca—. El capvespre es fa curt i, sense llum, els cossiols son més mals de ferir. I no sé voltros, però jo faig comptes sopar.
—Mira amb què ens surt, aquest ara —va remugar pel baix en Púnish, tot molest perquè considerava una injustícia que no el deixessin prendre part al Festival. A més, li molestava que en Bàlash sempre fos el protagoniste de tot. En veu alta li va dir a son germà—: Quan has deixat de sopar, tu?
I en Bàlash li va respondre amb un somriure. Ja el coneixia, en Púnish, i maldava de no fer-li gaire cas. L’esperit impulsiu d’en Púnish sempre l'empenyia a voler demostrar que no era pitjor que cap dels seus germans. La pressió de tenir-ne dos tan destacats, els majors, i un petit que pujava amb força, no feia gens còmoda la vida de l’al·lot. Sabia que sempre tindria que esforçar-se més que els altres per aconseguir les fites marcades, encara que, fins llavors, sempre ho havia fet. Per açò, per aquest sentiment de frustració personal, de tant en tant li sortia un rampell d’enveja mal contingut, i se li escapaven comentaris dels que, després, se’n penedia; sempre que no fossin contra el marrec. No, amb en Balèrish no tenia gaire consideració; de vegades l’admirava, cert, però intentava que fossin poques.

2 comentaris:

està escrit ha dit...

Què poc m'agrada aquest Punish, ho sento... Suposo que és el que s'espera. És l'antítesi dels germans. El meu favorit ja saps que és en Balèrish. Per mi, és el més fort i el més noble de tots. I el més intel·ligent! Too much for me!

Unknown ha dit...

Ja sap, Eva, que en tota família hi ha de tot, germans bons, germans dolents i d'altres que ni fu ni fa.
En Púnish no té un fons dolent, encara que sigui el menys afavorit dels germans. El seu problema son els altres que no són del tot normals. I si ets mediocre entre sobresotints, malament ho tens.
No li agafis mania...
Com va la SS? A punt d'anarte'n a Londres?