dissabte, 18 d’octubre de 2014

CIRURGIES, d'Elisenda Solsona



L'altre dia vaig tenir el plaer de compartir amb l'Elisenda Solsona (i d'altres cinc escriptors) la presentació de la nostra obra dins del projecte Seebook. La meva intenció és, un cop llegits els llibres dels meus companys d'aventura, fer-ne un petit comentari. Intentaré ser sincer.


Cirurgies, davant del meu ordinador, amb l'albada de na Macaret que sempre m'acompanya.

CIRURGIES, d'Elisenda Solsona.

   Prosa poètica reclosa en un espai reduït, íntim, de vegades sensual, sospirs que t’omplen, que t’atrapen com un paisatge tranquil i desconegut que no saps per què, però et somou l’ànima.
    
   De lectura fàcil, la profunditat de cada una de les cinquanta Cirurgies et porta a reviure uns sentiments que, segur, hauràs sentit, patit, gaudit, plorat, rigut alguna vegada. Te'ls beus i els assaboreixes a poc a poc, com un vi que, de vegades, et resulta amargant i d'altres té un toc de mel dolça.

   Elisenda Solsona, l’Eli, té una joventut envejable (qui ho diria, llegint-la) i un talent que li surt per tots els porus de la pell. L’Eli, ho sé, té un futur enorme que, sens cap dubte, sabrà portar a redossa segura.

   Jo, com no podia ser d'una altra manera, he trobat la meva Cirurgia personal, la nº8. La nº30 no em fer de tan de a prop, però és un bon exemple del què podeu gaudir si us submergiu en el món particular d’Elisenda Solsona.

   Feu-ho. S’ho val.


CIRURGIA nº 8.   
Quan per fi va deixar aquella feina que l'estava podrint per dins, impacient i emocionat es va introduir la mà a través de les costelles i es va arrencar el cor. 
 Amb els dos polzes ensangonats el va prémer amb força fins que va esclatar.
   
 Esfereït, del seu interior, en va extreure l'ocell mort

CIRURGIA nº30.   
A principis dels noranta,  
durant un trajecte en cotxe fins a casa nostra, en un revolt perillós, la boira l'abraçà tan fort que el va evaporar.
   

   Des d'aquella nit funesta, quan plou, surto al carrer sense paraigua amb l’esperança que algunes gotes de pluja s’escolin pels porus de la meva pell assedegada.