No, diguem no...

Article enviat per a publicar a S'Ull de Sol, març 2015

Ell acabava de llegir, com sempre feia, els titulars del Menorca, format electrònic i, sense saber per què, li va venir una pregunta al cap: per què sempre començava els seus escrits amb ELL? Ho feia, tal vegada, per a poder explicar coses que mai no s’atreviria a confessar en primer persona? Per semblar més íntim, més pròxim? I finalment, ell, jo, arribava a la conclusió que ho feia així per ser, per semblar, més literari. Coses dels que tenen la dèria d’escriure, es deia, em deia.

   Llavors, per què ell, jo, s’estava qüestionant aquest to dels escrits? I la resposta li va venir, em va venir, ben evident: ell, jo, havia arribat a la conclusió que ni que fos per una vegada volia dir alguna cosa com a persona i no com a autor, volia que la seva, la meva, opinió fos clara i contundent. Potser l’opinió, la del que us escriu aquestes línies, no servirà per a gaire cosa, hi ha vegades hi ha que donar la cara i ara és el moment.

Projecte

   Jo som de la generació del QUI ESTIMA MENORCA NO LA DESTRUEIX. Som de la generació de SALVEM S’ALBUFERA D’ES GRAO (tenia una enganxina a la finestra del meu estudi de ca mumare, al costat d’una altra que deia Nuclears, No gràcies, amb solet al mig). Estic orgullós de ser de la generació fundacional del GOB (a la foto del carnet tenc divuit anys, una cartulineta verda esfilagarsada), del que encara en som soci. Som d’una generació que ja creia que havia superat tots els daltabaixos que podia patir la meva, la nostra, estimada illa.

Carretera actual

Obres

   Però, vés per on, resulta que la meva generació ha retornat, o ha renascut, o l’han fet renàixer a cops de destrossa. I ens veiem obligats a tornar a cridar que QUI ESTIMA MENORCA NO LA DESTRUEIX. Hem de tornar a cridar, fort i clar, per aconseguir que els interessos, del tipus que siguin, no destrossin el que és de TOTS, no només d’uns quants, dels que comanden com si fossin els governadors d’una colònia on els nadius, noltros, hem de acceptar i callar.

   Ell, jo, dic, fort i clar, que no hi estic d’acord. Prou d’amagar-me darrere d’una tercera persona. Com diu el estimat Raimon: nosaltres no som d’eixe món. Jo no som d’aquest món que m’estan construint. No, el nostre món, la nostra Menorca, no és la que ens estan llegant, la que pretenen deixar als nostres, als meus, fills i néts.

   No, diguem no.