DIUS

Article publicat a S'Ull de Sol, juny 2013

Surt el sol a na Macaret. Meravellós, com sempre. Foto d'en Pep Gómez.

Dius que s’acosta l’estiu. Dius que els dies s’allarguen, que per fi podràs treure’t el sau sense por de refredar-te. Dius que les mantes de les nits gelades començaran a molestar-te, que les podràs retornar als armaris, a les calaixeres o als arcons d’on les vas treure amb els primers freds, amagatalls arrecerats on dormiran una son estiuenca, envoltada de flaires d’espígol i farigola.

   Dius que l’estiu t’alegra la cara, que el sol et dóna color, que t’omple de vida el rostre, que sembles més sa, més fort fins i tot. Dius que quan les tramuntanes se’n van de viatge la mar s’encalma i et crida, que l’arena de les platjes et demana que l’acaronis i la trepitgis amb cura. I dius que tu no hi pots fer res, que hi has d’anar, a mimar-la, a trepitjar-la, a poc a poc, per molt que cada vegada la teva arena estigui més bruta i que els platjals ja no siguin com els que estimaves d’al·lot.

   Dius també que els camps s’eixuguen de la humitat primaverenca, que l’herba s’esgrogueeix sense remei, que les caramuixes que han omplert de flors els camps incultes de l’illa esdevenen secalls amb els que tu i molts altres hi jugàveu. I dius que llavors eres feliç, molt feliç.

   Dius que els enyores, aquells dies estiuencs, inclús quan vas aprendre a perdre-te’ls amb una serenor dolorosa. I és que no hi havia més remei que suportar aquella absència per sobreviure. I dius també que maleït el moment en què les voltes de la vida ara et permeten de tornar-los a gaudir, que ja t’agradaria haver de conformar-te amb aquella semaneta tan curta amb la que anaves fent, acostumat com estaves.

   Dius, però, que què hi farem, que són les voltes de la vida, i intentes convèncer-te de que no tot s’acaba amb aquest sotrac. Dius, o voldries dir però no et surt del tot, que després d’un estiu en ve un altre, i que si el bon temps s’acaba, que si arriben de nou els freds i les ventades, mai és per quedar-se, que mal anirà perquè no puguis redossar-te i suportar el temporal fins que, clement, el bon temps t’eixugui l’espinada. La física i la moral.

   Dius, en fi, que tot roda, que així com les estacions giravolten per tornar a començar, la vida també ho fa. Dius, o desitjaries dir, que tot s’arranjarà, que el sol de nou et bronzejarà la cara, que de nou faràs bon color, que riuràs com sempre reies, que l’arena de nou se t’escolarà d’entre els dits mentre hi juguetges. Dius que saps que la mar encalmada et refrescarà l’ànima estabornida. Dius que sí, que açò és ben cert i que potser llavors tot serà com era. Potser sí.