dimecres, 15 d’octubre del 2014

Presentació del projecte Seebook, ahir, 14/10/2014, amb "La força dels anhels" entre les obres seleccionades.

 
   Ahir, dins del marc de presentació del projecte Seebok i amb col·laboració amb el Consorci de Biblioteques de Barcelona i el Servei de Biblioteques de la Generalitat, vaig tenir el plaer de compartir taula, micròfon, nervis i inquietuds amb diferents escriptors que, com jo, presentaven la seva obra.
   Érem sis, alguns joves i d'altres no tant, un bregats i d'altres novells, una mica de tot. Enric H. March, amb "Retalls de Barcelona"; Elisenda Solsona, amb "Cirurgies";  Jordi Pallarès, amb "L'animal més dèbil"; Daniel J. Martin, amb "Lágrimas por un muerto"; Ezequiel Teodoro, amb "El manuscrito de Avicena"; i jo, Pep Gómez, amb "La força dels anhels".

   Crec que l'acte va ser tot un èxit i esper que la continuació el projecte ho sigui encara més. De moment, ja tinc aparaulats, amb dates tancades, dos clubs de lectura, un a Figueres i un altre a Sarrià de Ter. Ja us aniré informant.

   Per si a algú li interessa to el que volia dir ahir i al final no vaig dir (ja se sap, un perd el guió i després ha d'improvisar), ho adjunt. També diverses fotos de l'acte.



  
Molt bones tardes,

   Abans de començar, vull agrair al Consorci de Biblioteques de Barcelona, la Xarxa de biblioteques  municipals i al Servei de Biblioteques de la Generalitat  l’ocasió d’estar amb vosaltres per presentar-vos, ni que sigui de forma ràpida, la meva novel·la: “La força dels anhels”.
   Deixeu-me que agraeixi de manera especial a Seebook la seva confiança en la meva obra. De veritat, espero no decebre’ls. Vull tenir una menció especial per a Lectures al Jardí, amb Rosa Mena al capdavant, perquè des del primer dia van creure en la meva obra. 
   M’han dit que tinc deu minuts i, la veritat, deu minuts per resumir una tasca de 6 anys és molt poc, així que els intentaré aprofitar per explicar-vos què és, o què vol ser, “La força dels anhels”.
   Sí, (com s’ha dit) “La força dels anhels” és una novel·la històrica. I com tota novel·la històrica es desenvolupa dins un context temporal i cultural molt concret. En aquest cas, però, la data exacta no és important. Ens basta saber que ens trobem als tombants dels segles X i IX aC, un moment en què les civilitzacions de la Mediterrània oriental, l’actual orient mitjà, comencen a expandir-se. A més, el ferro està substituint al bronze com a metall bàsic en totes les tasques humanes.
   En aquest context, un sacerdot fenici (Channanita, a la novel·la) és exiliat del temple de Sidó pel seves ànsia de poder. Ell, del qual mai no sabrem el seu veritable nom, ha intentat una mena de cop d’estat religiós per imposar el que ell mateix anomena “el Regne del Més Fort”, el poder d’un déu que només habita dins del seu cap. Per tant, podríem dir que es tracta d’una mena de fonamentalista religiós, amb tocs esquizofrènics i malaltissos.
   El vaixell que el porta a l’exili naufraga quan voregen una illa de la Mediterrània occidental, de la qual tampoc mai no se sabrà el nom, però que, ja us ho dic, es tracta de Menorca. I per què Menorca, direu, i no una altra illa? Per molts motius. El primer i potser el més important és que jo, com diu Ponç Pons, som menorquí fins el moll emblanquinat de l’os. Crec conèixer Menorca, molts dels seus racons i, per descomptat, me l’estim. Menorca és on vaig néixer i la sent molt meva. Però és que, a més, a Menorca es donen les circumstàncies històriques que fan possible el desenvolupament de la trama.
   Però, tornem a la història. El sacerdot exiliat sobreviu al naufragi i és recollit per dos germans, un al·lot i una al·lota que habiten en una comunitat pobre de la costa de tramuntana, un pobleu anomenat Dai, un lloc aïllat de la resta de l’illa per un entramat de maresmes. Aquest assentament sobreviu a costa d’un pasturatge pobre, d’una recol·lecció precària i d’una agricultura pobre. Els dos germans  són els arraconats, els pàries de la comunitat: ell, en Primer, el major, és rebutjat per ser quec, un defecte a la parla que és considerat signe de malastrugança; per això son pare el manté allunyat de Dai sempre que pot. I ella, na Palònia, és una noia prima, petita i poqueta cosa, unes característiques físiques que, segons s’afirma a Dai, mai no la permetran infantar, la qual cosa la fa ser de “poca utilitat per a la comunitat”.
   Però els dos germans són especials, diferents de la resta, per molt més que les seves característiques físiques: els dos tenen uns anhels personals que els ajuden a sobreviure, a sobreposar-se a la dissort que els ha tocat viure. Pel seu costat, en Primer aspira a deixar de ser arraconat tot convertint-se en el constructor d’unes torres de pedra mai vistes i que només ell és capaç d’imaginar. Aquestes torres aniran, com ell diu, “amunt, sempre amunt”. Les anomena les talaies dels déus. Ell, però, no sap com construir-les, així que espera l’arribada d’un mestre que n’hi ensenyi. L’aparició del nàufrag, que ell de seguida anomenarà així, el Mestre, serà la guspira que li mancava per engegar el seu camí. Per altra banda, ella, na Palònia, anhela assemblar-se a la seva àvia morta, la que fora la guaridora de la comunitat. S’àvia era la seva guia espiritual i l’únic suport vital que tenia. Ella enyora s’àvia i anhela assolir tots els coneixements que no va ser a temps de transmetre-li. Per damunt de tot, na Palònia aspira a convertir-se en una bona guaridora. Potser en la millor.
   Un cop a Dai, la veu que habita dins del cap del nàufrag, ara anomenat el Mestre, segueix exigint-li que faci realitat el Regne del Més Fort. (Per això, l’antic sacerdot fenici traçarà un pla per fer-se amb el poder a tota l’illa.) Dai, el seu lloc d’acollida, només serà per a ell un primer esgraó.
   El Mestre empentarà els germans cap a un viatge a la recerca dels seus anhels. Aquest viatge els portarà fins a l’altra banda de l’illa, una cosa mai vista a Dai. Què trobaran, la noves gents que coneixeran, les experiències que viuran, tot, els farà créixer física i espiritualment, i farà que tots tres mostrin la seva veritable personalitat.
   Encavalcat amb aquest creixement personal, es posaran en marxa una sèrie de successos que desencadenaran en un canvi inesperat, dràstic, fins i tot traumàtic,  d’una cultura que, fins aleshores, s’havia caracteritzat per l’immobilisme i la calma, fruit de l’aïllament en el que vivien.
   Avui en dia, aquest procés de canvi cultural tan radical el coneixem com el pas del període pretalaiòtic al talaiòtic, un canvi que fa baratar la fesomia de Menorca (també de Mallorca) i, a bon segur, el tarannà dels seus habitants. Al menys això semblen demostrar l’aparició de les primeres estructures defensives als assentaments, els canvis d’hàbits constructius i d’enterrament, les grans obres megalítiques que el fan característic i l’arribada del ferro.
   Com ja us he dit, “La força dels anhels”, l’obra que avui us presento, és evidentment una novel·la històrica. Però “La força dels anhels”, a més, ens parla de com l’esforç i la tenacitat pot portar a assolir unes fites personals que, d’entrada, podien semblar inassolibles. Ens parla de que mai no s’ha de renunciar a un somni. Els protagonistes, en Primer, na Palònia i el Mestre, cadascun a la seva manera, lluiten per assolir uns anhels, uns somnis o unes dèries, que els han ajudat a superar les travetes que els ha posat la vida.
   La Força dels Anhels és la història d’aquesta lluita.

   Moltes gràcies per escoltar-me.