diumenge, 19 d’abril del 2009

FONERS - INICI CAPÍTOL II

EL FALCÓ - VERSIÓ EN CATALÀ DEL INICI DEL II CAPÍTOL DE FONERS I


La Mare, dominadora del que existeix, creadora de vida i dispensadora dels dons de la terra, encara dormia quan en Bàlash despertà ple d’esperances i disposat a encarar-se amb un nou dia.
Així que obrí els ulls se sentí deixondit, atent a tot el què el rodejava. El mestre Hàntish li havia ensenyat com fer-ho i ell mai no oblidava cap ensenyament. Per açò, fou capaç de sentir les passes esmorteïdes de sa mare que creuaven el pati per a dirigir-se a la llar de foc. La matriarca es dirigia cap a la primera feina del matí: reviscolar les brases i organitzar les feines del dia. N’hi hauria prou amb una ventada per a que les cendres, encara calentes per dessota, prenguessin en un manat de pinyes i branquillons assecats al sol.
Ja és desperta. Què no dorm mai aquesta dona? Malgrat sentir-la, el jove no es mogué. El cansament acumulat i, perquè no dir-ho, un poc de mandra matinera, l’empenyeren a aprofitar aquells darrers instants de benestar. Poc a poc, maldant de no fer renou, acomodà el cos per adaptar-lo a les posidònies del jaç. Però, com que estaba obligat a ser el primer en llevar-se, no es permeté endormiscar-se de nou. Açò de ser el major és un empreny. Feines de més, pocs descansos i massa curts, i moltes responsabilitats afegides. De fet, a en Bàlash mai li havia fet por res d’açò; ho acceptava gustós i, de vegades, amb resignació. La major part d’aquelles tasques eren afegitons al treball habitual. El què sa mare no li consentiria mai era eludir la responsabilitat de despertar als més mandrosos; per altre banda, tampoc cap altra responsabilitat; i en Bàlash n’era molt conscient.
Al seu costat, espatarrat, en Kàstysh dormia, tot sorollós i amb cara de felicitat. A en Bàlash no li preocupaven els esbrufs de son germà, el més semblant a brams de brau enfurismat; coneixia el despertar ràpid i lúcid d’en Kàstysh. Com a tot bon guerrer, al germà segon se li deixondien tots els sentits alhora. Des que obria els ulls estava disposat a complir qualsevol tasca, ja fos pasturar les cabres pels tallats o abatre falcats de perdius voladores pels sembrats. En Bàlash imaginava que, en un futur no gaire llunyà, també li seria igual disparar als enemics si li ho ordenaven. En Kàstysh era dels que no demanaven gaire; se limitava a complir el que li manaven i, a més, ho feia bé. Sobretot dormir, açò era el que millor sabia fer, en qualsevol lloc i en qualsevol situació, i sempre profundament. Aquesta era una altra de les qualitats del bon lluitador que posseïa , i ben cert que l’aprofitava.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Quin plaer llegir Honderos en la nostra llengua...

Maribel

Unknown ha dit...

Gràcies, Maribel. Tu, sempre fidel. M'agradarà molt que en puguis gaudir ben prest de la versió en català, de Foners. L'hi estic dedicant tot el temps que tota la resta em deixa.